6.2 Adria Romo

6.2

Exercici num 1

Primer extraiem una cèl·lula de la pell del pacient de la qual n'obtenim el nucli. Després, utilitzant un virus com a vector, introduïm en la cèl·lula gens reguladors de la transcripció que retornaran la cèl·lula diferenciada a estadis embrionaris.

D'aquesta manera aconseguim que la cèl·lula somàtica adulta es comporti com ho faria una cèl·lula mare, i així, la cultivem in vitro perquè fabriqui les cèl·lules que ens interessi, que es tornaran a introduir al pacient i s'adaptaran al cos com si fossin pròpies.

Exercici num 2

Ves a la pàgina de l'ovella Dolly i fes una explicació de com es pot fer un animal clònic.

Per fer un animal clònic, en aquest cas una ovella, hem d'extreure un òvul no fertilitzat d'una primera ovella. Després, n'extraiem el nucli, i paral·lelament agafem una cèl·lula mamària d'una altra ovella (la que es vol clonar) i la fusionem amb l'òvul sense nucli que hem extret anteriorment.

Ara, cultivem l'òvul modificat fins que es desenvolupi en un embrió i l'introduïm en una tercera ovella perquè actui de mare d'alquiler. Així, quan la cria hagi nascut serà idèntica a la segona ovella, perquè té la mateixa informació genètica que ella.

 contesta les 5 preguntes que trobaràs en la pàgina anterior.

a) La cèl·lula que es converteix en Dolly era un òvul fecundat. Fals.
b) Al extreure el nucli a l'òvul se li extreu també la informació genètica que tenia. Cert.
c) La cèl·lula que s'extreu de l'ovella que es vol clonar és haploide. Fals.
d) Després de la fusió, l'òvul posseeix la informació genètica de l'ovella que es vol clonar. Cert.
e) Després del desenvolupament embrionari naixerà una ovella idèntica a l'ovella de qual s'ha clonat el nucli. Cert.

1.- T'agradaria que et clonessin? Per què?

No, m’agradaria. Tot i que no estic segur quina seria la situació ni me la vull imaginar...

2.- Si et clonessin i ara mateix nasqués el nadó amb el material genètic exacte al teu i, igualment que de tu, se'n fes càrrec la teva família, creus que, tot i ser genèticament iguals, d'aquí a 15 o 18 anys aquest clon teu pensaria i actuaria igual que tu ara? Què creus que el podria influir?
No, Trobo que tindria trets característiques de personalitat diferents dels meus, ja que tot depèn de l’entorn en el que s’eduqui, i no nomes l’entorn familiar...

3.- Pràcticament tots els països prohibeixen la clonació reproductiva en humans. Quins creus que poden ser els motius d'aquesta prohibició?
A part d'una clara superpoblació humana, fam al món, alta mortalitat infantil..., penso que té a veure amb l'ètica. No és moralment ètic realitzar la clonació d'un ésser humà perquè molt probablement infringiria els seus drets humans.
És a dir, imagina que clonen a un nen. La seva vida seria vista com un avenç tecnològic i científic, el marcarien de "Experiment núm. tal" o alguna idea semblant. Si es clonés a un ésser humà, les ments científiques no podrien resistir a realitzar incomptables estudis, proves i experiments en el pobre nen i molt clarament no l'estarien tractant com a un humà, sinó com un espècimen o una cosa. 

4.- Quina utilitat pot tenir la clonació reproductiva de mamífers?
Per a les espècies en perill d'extinció els quals l'hàbitat va ser destruït; o desapareguts, podem salvar-los de l'extinció i salvar la biodiversitat o fins i tot rescatar espècies d'animals que van existir en el passat.

6.1 Adria Romo

6.1

Exercici num 1

Procediments enginyeria genètica: clonació o la transferència genètica, i per aixo cal aillar, manipular i retruduir fragments del DNA dels organismes vius. Per clonar un fragment de DNA humà en DNA bacterià: s'introduiex el fragment del DNA humà en el DNA bacterià amb l'ajuda de diversos enzims; quan el bacteri es divideix, s'obtenen copies del seu DNA.

 Exercici núm.2

La biotecnologia i l'enginyeria genètica són paraules sinònimes?
No. L'enginyeria genètica és la manipulació genètica d'organismes amb un propòsit predeterminat. La biotecnologia és tota aplicació tecnològica que utilitzi sistemes biològics i organismes vius o els seus derivats per a la creació o modificació de productes .

Exercici núm.3

Explica un cas pràctic on s'utilitza comercialment una planta transgènica i explica també el cas d'un animal transgènic.

Planta transgènica:

article sobre quatre investigadors francesos, efectes dels ratolins després de ser alimentats durant 14 setmanes amb panís transgènic. Elements transgènics com el NK 603, són emprats per a tolerar els herbicides com el Roundup, aparició de restes d'aquests herbicides en el panís, efectes dels quals, s'observen al fetge i als ronyons.

animal transgènic:

Hormona de creixement (GH) i un transgen de peixos antàrtics. Tenen vàries còpies del gen GH i una que l’activa a l’hivern: Els salmos que surten despres de ser sotmeso son 10 cops mes grans.

5.2 Adria Romo

5.2

Exercici num 1

Mutació: canvi en la seqüencia de nucleòtids de DNA. En la seqüencia de nucleòtids del DNA hi ha codificada tota la informació genètica d’una espècie;

Les mutacions poden proporcionar un avantatge adaptatiu als organismes, de manera que per selecció natural els que tenen sobreviuen millor que els que no.

La selecció natural és un fenomen de l'evolució amb caràcter de llei general i que es defineix com la reproducció diferencial dels genotips d'una població biològica .

La selecció natural va ser proposada per Darwin com a mitjà per explicar l'evolució biològica  

Parteix de dues premisses

Migració: Desplaçament, que comporta un canvi de l'hàbitat en el de les espècies animals migratòries de la població. Es produeix des d'un lloc d'origen a un altre de destinació.

La Deriva genètica s’aplica tant a l’establiment de nous gens mutats en una població, com a la formació de petites subpoblacions aïllades d’una població més gran La freqüència al·lèlica fluctua en funció de l’atzar de generació en generació si la població es petita, Aquet fenomen s’anomena deriva genètica.

Exercici num 2

1.    Efecte fundador: La base de l’efecte fundador es, en una la nova població, la freqüència gènica pot ser diferent de la població parental perquè el nou grup representa només una petita mostra del grup originari i, per atzar, pot no reflectir exactament les seves freqüències.

2.    Flux gènic: Es un procés que implica una població gran i un canvi gradual en les freqüències gèniques. A diferencia de la variació gènica en petites poblacions que comporta la deriva genètica, el flux gènic es la difusió lenta de gens a traves de la barrera racial.

3.    En els diferents països hi ha diferents grups sanguinis, cada país te un percentatge diferent de grup sanguini, per exemple, del grup 0 hi ha un gran percentatge a EUA i també a la resta d’alguns països, cosa que en els altres grups sanguinis, no hi ha percentatges tant alts.

4.    Trobo que si, perquè, al reproduir-se els individus que sorgissin tindrien gens del pare i de la mare i per tant tindríem un altre grup sanguini

5.1 Adria Romo

5.1

Exercici num 1

Exercici num 2

 

Un gen és un fragment d'ADN que conté la informació genètica per a un caràcter determinant.

Els cromosomes son els petits cossos en forma de bastonets què s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars, la mitosi i la meiosi dels organismes eucariotes. 

ADN o DNA, també conegut com “L'àcid desoxiribonucleic”. Es un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com en alguns virus. La funció principal de les molècules d'ADN és l'emmagatzematge d'informació a llarg termini.

El cariotip, descriu les característiques dels seus cromosomes, és el patró cromosòmic d'una espècie expressat a través d'un codi. El cariotip és característic de cada espècie, igual que el nombre de cromosomes, l'ésser humà té 46 cromosomes, 23 parells, en el nucli de cada cèl·lula.

El genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret. Està relacionat amb el fenotip, ja que el genotip d'un individu determina l'expressió d'un determinat caràcter.

Exercici núm. 3

Explica l'evolució del "Dogma de la de la Biologia Molecular" al llarg del temps:

Crick, Prusiner, Temin

Crick (1970): Planteja que la informació no pot tornar a sortir quan ja ha pasat per la proteina. No es possible la transferència de proteïna a proteïna. Dogma Central de la Biologia Molecular.

Prusiner (1997) Establia que ella només podia ser causada per un bacteri o un virus, requeria la presència del DNA d'aquests microorganismes. Va demostrar que era una proteïna infecciosa la causant de diverses malalties degeneratives del teixit cerebral.

Temin (1975) va rebre el Premi Nobel el 1975 pels seus descobriments en relació amb la interacció entre els virus tumorals i el material genètic en la cèl·lula, en particular pel descobriment de la transcripció inversa en virus ARN-ADN. Contradiu el dogma central de la biologia molecular, que estableix que l'ADN es transcriu a ARN que es tradueix en proteïnes.

Activitat 4.3 (Carolina i Adrià)

Activitat 4.3

1.- Llegeix la lectura sobre Turisme de trasplantament (pag 89 del llibre). Contesta a les tres preguntes de es fan.

a) En quina mesura creus que la qualitat de vida d’un pacient millora després d’un transplantament?

La qualitat de vida que ha patit un trasplantament no es molt bona perquè aquesta persona esta malalta i no crec que pugui portar una vida normal encara que es trasplantament hagi sortit be.

b) Quines son les causes de que augmenti la demanda de trasplantaments?

Per poder tenir una bona qualitat de vida, es millor demanar un trasplantament per poder tenir una vida millor.

c)Quin creus que es el camí per eradicar la discriminació en l’accés a les donacions d’òrgans i les practiques  fraudulentes?

No hauria d’haver aquesta discriminació, ja sigui per religió, raca, ect. Tots som persones i tenim els mateixos òrgans. Això vol dir que no hauria de ser un problema la raca…

Activitat 4.2 (Carolina i Adrià)

Activitat 4.2

Exercici 1

Exercici 2

 Explica que son i per que es fan servir els analisis de fluids, sana i orina. Son mitjans diagnostics que, un cop analitzats, ens proporcionen informacio molt important per detectar malalties. 

Son els anàlisis que proporcionen informació molt important per poder detectar malalties. La concentració en sang d’algunes substàncies cal que es mantingui dins uns límits determinats. Quan aquestes quantitats augmenten, les substàncies  passen de la sang a l’orina i això es detecta gracies a l’anàlisi bioquímica de l’orina.

- L'analisi de sang s'extreu sang, la qual s'estudiarà al microscopi per comprobar que la composició cel·lular sigui normal. Després, s'elabora un hemograma amb la informació dels elements cel·lulars.

-L'analisi d'orina pot donar informació d'algunes malalties metabòliques, d'infeccions i disfuncions locals del sistema excretor.

Exercici 3

Quins son els mitjans de diagnostic de la medicina actual? L'exploracio anatomica i l'exploracio funcional.

De l'exploració anatòmica el que tracta es situar, delimitar i descriure l'organització interna del cos humà.

- Radiografia: Consisteix en sotmetre un cos a l'acció dels raigs X, invisibles al cos humà, però d’una gran penetració en la matèria viva. Permeten definir el perfil dels òrgans durs.

- Ecografia: Consisteix a travessar un teixit viu amb una ona d'ultrasons. S’utilitza en l’exploració d’òrgans tous.

- Endoscòpia: Consisteix en la introducció de fibres òptiques pels orificis naturals del cos per tal d'examinar els racons més amagats, com els bronquis, el tub digestiu, les vies urinàries, etc.

- Escàner, tomodensitometria o tomografia axial computada (TAC): Consisteix a visualitzar les diferents parts del cos i observar-ne els detalls mes petits. 

- Biòpsia: Consisteix en l'extracció d'una petita part de teixit viu de l'organisme. Es una tècnica molt utilitzada per a diagnosi de tumors.

De l'exploració funcional, permeten detectar anomalies de funcionament o fisiològiques.

- Electromiografia: Consisteix a introduir elèctrodes  directament en el múscul. S’utilitza en l’estudi de les miopaties.

- Termografia: Consisteix a filmar el cos amb una càmera sensible a la radiació infraroja que emet qualsevol cos calent i projectar la pel·lícula en una pantalla. S’aplica a la detecció de l’augment de la temperatura cutània que produeixen els tumors malignes a les mames.

- Gammagrafia o medicina nuclear: Consisteix a injectar isòtops, dèbilment radioactius, en els pacients cosa que permet fer-ne el seguiment dels òrgans pas a pas. S’utilitza en l’estudi de ronyons, ossos, cor, pulmons, etc.

Activitat 4.1 (Carolina i Adrià)

Activitat 4.1

Exercici 1

1.-Quina influencia va tenir el pensament filòsof per el desenvolupament de la medicina racional?

Gràcies als presocràtics, la medicina màgica va fer un gir cap a la medicina racional, ja que van crear sistemes racionals d'interpretació del món a partir de la noció de l'element.

2.-Qui va ser Empèdocles d’Agrigent? Quina es la teoria dels quatre elements?

Empèdocles d’Agrigent va ser un filòsof presocràtic que va tenir una especial influencia en l’elaboració d’una doctrina racional sobre el cos humà.  Empèdocles va formular la teoria dels quatre elements, segons la qual tota la matèria inclòs el cos humà, seria formada per terra. aigua, aire i foc. Els quatre elements serien el resultat de la combinació de les quatre qualitats fonamentals: la calor, la sequedat, el fred i la humitat. La medicina racional grega va recollir aquestes idees en la seva doctrina dels quatre humors. 

3.- Quins son els quatre humors de la teoria hipocràtica?

Els quatre humors són: la sang, produïda al fetge i vitalitzada al cor; la flegma, humor fred vinculat al cervell; la bilis negra, emmagatzemada a la melsa; i la bilis groga, creada pel fetge.

4.-Qui va ser Galè de Pèrgam?

Galè de Pèrgam va ser el màxim representat de la cultura hel·lenística en l’ambit de la medicina. La pretensió de Galè era elaborar un doctrina mèdica, en connexió amb els sabers teòrics ( és a dir, amb la filosofia)  que es diferenciés de les simples pràctiques artesanals. 

Exercici 2

Quan varen aparèixer els primers Hospitals? Quins varen ser els motius de la seva aparició?

El primer hospital a Espanya es va construir l’any 580. Els hospitals havien existit en etapes anteriors, van augmentar de forma extraordinària durant el segle XIX, a mesura que avançava l’industrialització i la població augmentava. Es varen crear a causa de l’increment de les malalties infeccioses.

Activitat 3.3 (Carolina i Adrià)

Exercici 1 1.- Què s’entén per vacunació ?. La vacunació és un preparat químic que ens protegeix enfront d'una determinada malaltia infecciosa. Habitualment una vacuna evita els efectes d'una infecció 2.- Què és el carnet de vacunació? És un document que recull totes les vacunes que fas al llarg de la teva vida. 3.- Quines són les vacunes que figuren en el teu carnet de vacunació? Les vacunes que hi ha al meu carnet son: tètanus , VPH rubeola, Hepatitis A, hepatatitis B, diftèria , xarampió. 4.- Explica com es produeixen les vacunes.

Es produeixen a partir de l’administració d'agents infecciosos com bacteris, virus o paràsits. Això produirà una resposta immunitària específica.

Exercici  2

1.- Que s’enten per càncer?

Es un tipus de malaltia en que un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen mes enllà dels límits límits normals, invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasi.

2.- Explica que es la radioteràpia i la quimioteràpia. Quina diferencia hi ha entre elles.

La radioteràpia es un tipus de tractament oncològic que utilitza les radiacions per a eliminar les cèl·lules tumorals, en la part de l’organisme on s’apliquin. La radioteràpia actua sobre el tumor, destruint les cèl·lules malignes i impedit que creixin i es reprodueixen.

La quimioteràpia es basa en el tractament d’una malaltia mitjançant composts químics. Perquè es por obtenir càncer per diverses causes, i depenent de quin tipus de càncer sigui, el lloc on aparegui serà diferent. Si tens càncer de mama serà al pit....

3.- Per que diem que el càncer en realitat con moltes malalties diferents?

No hi ha un sol tipus de càncer. Tots tenen causes diferents, tots tenen cèl·lules diferents, tots tenen símptomes diferents, tots tenen tractaments diferents. Tenen algunes coses en comú: tots produeixen cèl·lules mutades que es produeixen incessablement perquè han escapat als controls del cos.

Activitat 3.2 (Carolina i Adrià)

Exercici 1

En 1348, una malaltia terrible i desconeguda es va propagar per Europa, i en pocs anys va sembrar la mort y la destrucció per tot el continent.

1.- Quina malaltia era? De quin tipus?

La pesta negra, que es una malaltia social

2.-Explica quines son les conseqüències d’aquesta malaltia?

La mortalitat va ser tan gran que la població es va reduir en dues terceres parts.

3.- per que la podem considerar una malaltia social?

Perquè algunes malalties es consideren com aquelles mes importants i passen a anomenar-se socials.

Exercici  2

1.- Feu una lectura acurada de L'origen de les infeccions, contesteu les següents preguntes:

     a) Descriu les cinc etapes per es quals passa un microorganisme abans d'infectar un ésser humà.

Primer de tot hem d’entendre que no tots el microorganismes passen per les 5 etapes i que molts s’embussen en una, i que la transició de l’etapa 1 i 2 és critica i complicada d’entendre.

- Etapa 1: És quan el microbi reclòs, confinat als animals primer infecta l’home.

- Etapa 2: En aquesta etapa els microbis ja estan transmesos a l’home però no entre humans.

- Etapa 3: En aquesta etapa els microorganismes passen per uns quants cicles de transmissió secundària entre humans, però els brots s'extingeixen aviat.

- Etapa 4: En aquesta etapa la malaltia té un cicle natural selvàtic en què l’hoste infecta l'home, però també té llargues seqüències de transmissió només entre humans.               

- Etapa 5: Per últim en aquesta etapa el microorganisme es dedica exclusivament a l’home.

b) Quines malalties es poden produir en cada etapa?

- Etapa 1: Un exemple són el plasmodis que proven d’un hoste o d’un altre grup estretament relacionat. 

- Etapa 2: Es pot produir malalties com carboncle, tularèmia, Nipah, la ràbia i el virus del Nil Occidental.

- Etapa 3: Es pot produir malalties com les virosis d'Ébola i Marburg, i la verola dels simis.

- Etapa 4: Es pot produir malalties com la malaltia de Chagas, el còlera, el tifus i la tripanosomosis de l'Àfrica Occidental. 

- Etapa 5: Es pot produir malalties com la malària per Falciparum, el xarampió, la parotiditis, la rubèola, la verola i sífilis .

c) Quines són les 25 malalties infeccioces que causen més morbimortalitat en l'àmbit mundial?

De 25 malalties principals analitzades per la seva càrrega mundial de morbiditat i mortalitat, 17 causen el major nombre d'anys de vida potencial perduts: vuit de zona temperada (hepatitis B, influença A, xarampió, tos ferina, rotavirus A, sífilis, tètanus i tuberculosi ) i nou dels tròpics (sida, malaltia del "Chagas", còlera, dengue hemorràgic, tripanosomiasi de l'Àfrica Occidental i l'Àfrica Oriental, paludisme per Plasmodium falciparum i P. vivax, i leishmaniosi visceral).

També es van seleccionar vuit malalties per la seva importància en el passat (diftèria, parotiditis, plaga, rubèola, verola, febre tifodea i tifus, més la febre groga).

d) Quines són les diferències entre l'evolució d'una malaltia infecciosa en una zona tropical i una zona temperada?

En zones tropicals, la majoria de les malalties són transmeses per insectes, el que podria atribuir-se a la variació d'activitat estacional.

D'altra banda, a les zones temperades és més comú que les infeccions imparteixin immunitat. El pacient es recupera o mor en dues o tres setmanes. Una major proporció de les malalties de zona temperada analitzades estan en etapa 5 i hi ha poques en les etapes 2 o 3.

e) Quin és l'origen històric de les malalties infeccioses a gran escala?

Les malalties infeccioses (EI) semblen haver-se originat al Vell Món (Àfrica, Àsia i Europa), majorment de les malalties dels animals domèstics. Les malalties tropicals van sorgir igualment al Vell Món, però per raons diferents i no dels animals domèstics.

Exercici 3 

1.- La malària, explica quin es el cicle del mosquit Anopheles.

û  Un mosquit femella infectat pica l’humà.

û  El mosquit injecta la saliva portadora del paràsit a l’humà.

û  Els paràsits viatgen per la sang i es multipliquen al fetge.

û  Els paràsits passen a la sang per infectar els globus vermells.

û  En la sang, els paràsits es reprodueixen dins els globus vermells.

û  Els paràsits son succionats per un altre mosquit, que es converteix en un nou portador.

2.- Cerca un esquema on es vegi clarament la complementarietat entre el mosquit Anopheles i l’home.

3.- Cerca un mapa de la seva distribució mundial.

 4.- Existeix vacuna per la malària?

Les vacunes per la malària estan en desenvolupament, pero encara no hi ha una vacuna que pugui prevenir la malaria.